dimecres, 21 d’abril del 2010
dimarts, 13 d’abril del 2010
in memoriam
a miquel pitarch
company.
de pedra m´ha deixat
este sms sense ànima
pa dir-me que la teua
ja està al paradís.
Aquell que ressussita
esta nit
t´ha cridat
al seu costat.
malgrat tot
jo plore
el teu comiat.
company.
de pedra m´ha deixat
este sms sense ànima
pa dir-me que la teua
ja està al paradís.
Aquell que ressussita
esta nit
t´ha cridat
al seu costat.
malgrat tot
jo plore
el teu comiat.
dilluns, 29 de març del 2010
EL MEU SOMNI
EL MEU SOMNI
L'altre dia vaig tindre un somni
un somni molt llarg,
en el meu somni vaig somiar
que tot el món sabia raonar
i que la pau
per les guerres varen canviar.
Que el països pobres
deixaren de patir fam
i amb ajuda i solidaritat
lluitaren per la llibertat.
En aquest somni
el respecte i la igualtat
es feren realitat
i resolguerem tots els conflictes
amb força de voluntat.
La tristesa i els problemes
es varen acabar
per que l'alegria i l'humildat
el món sencer varen conquestar.
La brutícia, la contaminació i
la naturalesa en mal estat
la deixàrem de costat
assumint més responsabilitat
per a obtindre millors resultats.
La màgia ens va envoltar
ajudant-nos a fer el possible
per a el món poder millorar.
La fi del meu somni va arribar
era el millor somni que mai havia somiat
del qual mai voldria despertar.
Però quan vaig obrir els ulls i vaig
veure tota la veritat
vaig comprendre que res havia canviat ,
que sols ho havia somiat,
però em vaig posar a pensar
i de sobte vaig recordar
que amb ajuda i molt d´esforç
el meu somni es pot fer realitat.
NOELIA SANVICTOR SEMPER
1º ESO D
L'altre dia vaig tindre un somni
un somni molt llarg,
en el meu somni vaig somiar
que tot el món sabia raonar
i que la pau
per les guerres varen canviar.
Que el països pobres
deixaren de patir fam
i amb ajuda i solidaritat
lluitaren per la llibertat.
En aquest somni
el respecte i la igualtat
es feren realitat
i resolguerem tots els conflictes
amb força de voluntat.
La tristesa i els problemes
es varen acabar
per que l'alegria i l'humildat
el món sencer varen conquestar.
La brutícia, la contaminació i
la naturalesa en mal estat
la deixàrem de costat
assumint més responsabilitat
per a obtindre millors resultats.
La màgia ens va envoltar
ajudant-nos a fer el possible
per a el món poder millorar.
La fi del meu somni va arribar
era el millor somni que mai havia somiat
del qual mai voldria despertar.
Però quan vaig obrir els ulls i vaig
veure tota la veritat
vaig comprendre que res havia canviat ,
que sols ho havia somiat,
però em vaig posar a pensar
i de sobte vaig recordar
que amb ajuda i molt d´esforç
el meu somni es pot fer realitat.
NOELIA SANVICTOR SEMPER
1º ESO D
dilluns, 14 de desembre del 2009
SANG MORISCA
SANG MORISCA
Tot va començar quan Alba va entrar en una casa en ruïnes que pertanyaa als seus bisiaios. Va estar veient com era i com viviem en altres èpoques. Va vore un forat. Era una doble paret, on dins d’ella va trovar una cullera de madera i un pergamí on es podía llegir aquesta història:
“Van nàixer el mateix dia, en un poble molt petit situat en una Vall molt bonica. Un era de família Morisca i l’altra de Cristiana, els seus noms foren Al.Bel i Sara.
Era l’any 1590 i des d’eixe moment van seguir camins i van compartir moments innoblidables.
Van créixer junts, perquè vivien molt prop un de l’altra, les mares eren com germanes i anaven a tots els llocs amb els bebés.
Van anar fent-se fadrins i seguien sense separar-se. Anaven a un riu amb una aigua clara i fresca (que més tard s’anomenaria Clarià) i passaven moltes hores contemplant els peixos, d’eixa manera o veient els majors treballant les terres per a poder menjar, o disfrutant d’una eixida de sol, o pujant a la part més alta de la muntanya i entrar a la Cova amb nom de Sant i disfrutar d’un paisatge meravellós.
Eixa amistat van anar en augment , mentre en el poble es comentava que els Moriscos i Cristians estaven en Guerra en Andalucia, allí no es notava res. Hi havia més habitants moriscos que cristians, però cada un respectava els costums, religions, cultura dels altres, i ningú buscava males coses entre ells.
Tots treballaven les seues terres per tal de poder menjar i no pasar fam.
Uns anys després eixa amistat es va convertir en amor i passió, i una terrible notícia va invadir eixe poble (a l’any 1609) tan volgut pels seus habitants . Ni més ni menys, el Rei havia redactat una ordre on els Moriscos deurien ser expulsats de la Península i abandonar les seues terres el més aviat possible.
Ni Sara ni Al.bel podien creure-ho, però tan sols els quedaven uns dies per a compartir els últims moments junts de la seua vida. Quan els pares d’Al.bel li van dir que era l´ última nit que els quedava en aquella terra, molts records i moments van aparéixer en les seues ments i aquella nit de Lluna plena en eixos racons que de petits compartiren amb innocència van donar pas a eixa explosió d’amor i felicitat.
A l’endemà, de bon matí , van marxar cap al port de Dènia, i d’allí a un poble molt lluny anomenat Tànger a l’Africa….. I van passar els anys i ell va trobar una dona per a compartir eixos moments que la vida li havia robat de la seua estimada Sara. Esta no va voler cap companyia , tenia prou amb el que li havia deixat ell.
Molts anys després, a punt de morir-se Al.bel, li va contar al seu únic fill, Albelda, la seua passió per eixa cristiana que vivia tan lluny d’aquelles terres, i aquest li va prometre que aniniria a conéixer-la en el seu nom.
Aquest xic era comerciant i navegant, i un dia el destí va voler que arribés al mateix port que son pare uns anys abans va sortir amb tanta pena a l’ànima.
Preguntant va arribar a una Vall molt esplendorosa anomenada d’Albaida, un poble molt menut que per les seues caraterístiques era el que li havia descrit el seu pare L’Alqueria de les Olles. Allí va preguntar a la gent per una dona que li deien Sara i li van donar una direcció que a mesura que s’apropava, l’ emoció i nerviosisme calaven en les seues cames tremoloses.
Va tocar a la porta i una veu d’una dona major va sorgir del fons d’una casa molt especial, la seua cara estava envellida, però al vore el rostre d’aquest jove se li van obrir els ulls del tot, era la mateixa imatge que uns anys abans el seu amor, (Al.bel) , tenia.
Quan li va contar ell d’on venia i de qui era fill, ella va esclatar en plors i li va contar que fruit d’aquella nit de passió i despedida, van engendrar un ser molt bonic que li deien Albina en record del seu pare. Pocs minuts després va aparèixer per la porta, i era una xica molt bella, amb característiques conegudes per Albelda…..amb una cullera de madera entre les mans.
Podien parlar i compartir eixos moments que el temps va trencar uns anys abans, eren germans per part de Pare, i tots dos tenien sang morisca. ….Com qualsevol dels que podeu estar llegint aquest text, que vol recordar aquella part de la història d’aquest poble, que no hem oblidar….. i que és tan real, com aquelles històries que al llarg dels temps els més majors del poble han contat, amb molta saviesa…..”
Després de llegir aquesta història, Alba va arribar a casa i va començar a buscar informació a Internet, sobre els Moriscos, i va entendre millor la història que acabava de llegir…. i va guardar com un tresor, la cullera que havia trovat, que la unia amb el temps dels seus avantpassats.
MIREIA MICO CERDÀ
2N ESO A
Tot va començar quan Alba va entrar en una casa en ruïnes que pertanyaa als seus bisiaios. Va estar veient com era i com viviem en altres èpoques. Va vore un forat. Era una doble paret, on dins d’ella va trovar una cullera de madera i un pergamí on es podía llegir aquesta història:
“Van nàixer el mateix dia, en un poble molt petit situat en una Vall molt bonica. Un era de família Morisca i l’altra de Cristiana, els seus noms foren Al.Bel i Sara.
Era l’any 1590 i des d’eixe moment van seguir camins i van compartir moments innoblidables.
Van créixer junts, perquè vivien molt prop un de l’altra, les mares eren com germanes i anaven a tots els llocs amb els bebés.
Van anar fent-se fadrins i seguien sense separar-se. Anaven a un riu amb una aigua clara i fresca (que més tard s’anomenaria Clarià) i passaven moltes hores contemplant els peixos, d’eixa manera o veient els majors treballant les terres per a poder menjar, o disfrutant d’una eixida de sol, o pujant a la part més alta de la muntanya i entrar a la Cova amb nom de Sant i disfrutar d’un paisatge meravellós.
Eixa amistat van anar en augment , mentre en el poble es comentava que els Moriscos i Cristians estaven en Guerra en Andalucia, allí no es notava res. Hi havia més habitants moriscos que cristians, però cada un respectava els costums, religions, cultura dels altres, i ningú buscava males coses entre ells.
Tots treballaven les seues terres per tal de poder menjar i no pasar fam.
Uns anys després eixa amistat es va convertir en amor i passió, i una terrible notícia va invadir eixe poble (a l’any 1609) tan volgut pels seus habitants . Ni més ni menys, el Rei havia redactat una ordre on els Moriscos deurien ser expulsats de la Península i abandonar les seues terres el més aviat possible.
Ni Sara ni Al.bel podien creure-ho, però tan sols els quedaven uns dies per a compartir els últims moments junts de la seua vida. Quan els pares d’Al.bel li van dir que era l´ última nit que els quedava en aquella terra, molts records i moments van aparéixer en les seues ments i aquella nit de Lluna plena en eixos racons que de petits compartiren amb innocència van donar pas a eixa explosió d’amor i felicitat.
A l’endemà, de bon matí , van marxar cap al port de Dènia, i d’allí a un poble molt lluny anomenat Tànger a l’Africa….. I van passar els anys i ell va trobar una dona per a compartir eixos moments que la vida li havia robat de la seua estimada Sara. Esta no va voler cap companyia , tenia prou amb el que li havia deixat ell.
Molts anys després, a punt de morir-se Al.bel, li va contar al seu únic fill, Albelda, la seua passió per eixa cristiana que vivia tan lluny d’aquelles terres, i aquest li va prometre que aniniria a conéixer-la en el seu nom.
Aquest xic era comerciant i navegant, i un dia el destí va voler que arribés al mateix port que son pare uns anys abans va sortir amb tanta pena a l’ànima.
Preguntant va arribar a una Vall molt esplendorosa anomenada d’Albaida, un poble molt menut que per les seues caraterístiques era el que li havia descrit el seu pare L’Alqueria de les Olles. Allí va preguntar a la gent per una dona que li deien Sara i li van donar una direcció que a mesura que s’apropava, l’ emoció i nerviosisme calaven en les seues cames tremoloses.
Va tocar a la porta i una veu d’una dona major va sorgir del fons d’una casa molt especial, la seua cara estava envellida, però al vore el rostre d’aquest jove se li van obrir els ulls del tot, era la mateixa imatge que uns anys abans el seu amor, (Al.bel) , tenia.
Quan li va contar ell d’on venia i de qui era fill, ella va esclatar en plors i li va contar que fruit d’aquella nit de passió i despedida, van engendrar un ser molt bonic que li deien Albina en record del seu pare. Pocs minuts després va aparèixer per la porta, i era una xica molt bella, amb característiques conegudes per Albelda…..amb una cullera de madera entre les mans.
Podien parlar i compartir eixos moments que el temps va trencar uns anys abans, eren germans per part de Pare, i tots dos tenien sang morisca. ….Com qualsevol dels que podeu estar llegint aquest text, que vol recordar aquella part de la història d’aquest poble, que no hem oblidar….. i que és tan real, com aquelles històries que al llarg dels temps els més majors del poble han contat, amb molta saviesa…..”
Després de llegir aquesta història, Alba va arribar a casa i va començar a buscar informació a Internet, sobre els Moriscos, i va entendre millor la història que acabava de llegir…. i va guardar com un tresor, la cullera que havia trovat, que la unia amb el temps dels seus avantpassats.
MIREIA MICO CERDÀ
2N ESO A
dissabte, 28 de novembre del 2009
LES ESTRELLES
LES ESTRELLES
Les estrelles
m´agradaría tocar
I fins al cel Blau poder viatjar.
De major astronauta vull ser
Per veure allí quí es.
A Mart extraterrestres trobaré
I aigua portaré
Sino em deshidrataré.
Quantes estrelles veuré?No ho se
Però les contaré!
La més gran guardaré
Per recordar aquella experiència
que mai oblidaré.
M´acompanyes?
Jo et guiaré.
Per a que ho passes
d´allò més be.
maria mompo 2.c
dissabte, 31 d’octubre del 2009
DE MENUDA
DE MENUDA
De menuda
dentista volia ser
arramcar dents i fer empastes
és el que jo volia fer.
Jo les plantes
volia regar i podar
així que jardinera
volia estudiar.
Model volia ser
per la passarel.la desfilaria
amb el vestit
molt elegant jo aniria.
Però de moment
no se el que vullc ser
i estic segura que ni avuí
ni demà ho sabré.
Silvia Gimenez Olcina 1 ESO A
De menuda
dentista volia ser
arramcar dents i fer empastes
és el que jo volia fer.
Jo les plantes
volia regar i podar
així que jardinera
volia estudiar.
Model volia ser
per la passarel.la desfilaria
amb el vestit
molt elegant jo aniria.
Però de moment
no se el que vullc ser
i estic segura que ni avuí
ni demà ho sabré.
Silvia Gimenez Olcina 1 ESO A
dimecres, 14 d’octubre del 2009
COMENTARIS A OLIVER TWIST DE CHARLES DICKENS
Aquí podeu penjar els comentaris del llibre "Oliver Twist" de Charles Dickens.Adaptació de Pau Anton Pascual.Edt. Vicens Vives Cucanya.dimarts, 13 d’octubre del 2009
L´EMBOLIC PRESENTA "DON JUAN TENORIO"
EL GRUP DE TEATRE L´EMBOLIC PRESENTA "DON JUAN TENORIO"El grup de teatre L´Embolic de Benigànim, estrenarà el pròxim 31 d´Octubre de 2009 a les 22:30 h. l´obra de teatre "DON JUAN TENORIO" de Zorrilla.Tenint en compte la trajectòria d´aquest entusiasta grup, recomanem als nostres lectors que no s´ho perdan. per diferents motius: en primer lloc perquè treballen molt bé.En segon terme perquè aquesta és una iniciativa sense ànim de lucre, sana i plena de valors.I perquè tenen objectius solidaris.A més a més, quan alguns costums culturals van perdent-se, és sumament positiu fer-les reviscolar: de tota la vida per aquestes dades és un clàssic representar aquesta obra.La preferim.El "Haloween", a més de no ser d´ací, no li pega ni amb cola.
Desitgem l´èxit que es mereix aquest valent grup de teatre.Avant!
dilluns, 5 d’octubre del 2009
CONCURS D´ENGINY
Es tracta d´esbrinar la incoherència gramatical que amaga la portada d´aquesta prestigiosa revista.No és un muntatge sinò la portada autèntica de l´esmentada revista corresponnent als mesos de juliol-agost d´aquest any.Si creus saber on està LA GRAN ERRADA i vols guanyar-te un premi, solament hauràs de fer el corresponent comentari aquí mateix.El primer alumne que conteste amb coherència i satisfactoriament serà el guanyador.Ànim i avant! LA RESPOSTA GUANYADORA ESTARÀ ESCRITA DE COLOR BLAU.NOMÉS POT HAVER-HI UN GUANYADOR !!!
ATENCIÓ, GUANYADOR:
Eric Ubeda Mompo 2ESOC
"la resposta és que donasses no està separat correctament és do-nas-ses."
dissabte, 19 de setembre del 2009
UN SOMNI...
....UN SOMNI....
un somni tenia de xicoteta
un somni que no vaig complir
un somni tinc ara
un somni per complir
jo volia poder volar
i el cel blau tocar
jo volia ser una princesa
i corona portar
ahir em vaig decidir
a posar-me a complir
eixos somnis
que segueixen ahí
hui he fet una llista
hi han com uns cent
em sembla que tots no els compliré
demà pel matí
començaré pel primer
tocar les estreles
i no créixer més
demà per la nit
seré la persona més feliç
per haver pogut complir
tots eixos somnis infinits…
MARIA MOMPÓ BORRAS 2.C
un somni tenia de xicoteta
un somni que no vaig complir
un somni tinc ara
un somni per complir
jo volia poder volar
i el cel blau tocar
jo volia ser una princesa
i corona portar
ahir em vaig decidir
a posar-me a complir
eixos somnis
que segueixen ahí
hui he fet una llista
hi han com uns cent
em sembla que tots no els compliré
demà pel matí
començaré pel primer
tocar les estreles
i no créixer més
demà per la nit
seré la persona més feliç
per haver pogut complir
tots eixos somnis infinits…
MARIA MOMPÓ BORRAS 2.C
Subscriure's a:
Missatges (Atom)