LLENGUA I LITERATURA

COMENTARIS AL VOLTANT DE "XATS"

2010-04-21T10:34:00.000-07:00

in memoriam

2010-04-13T06:24:00.001-07:00

a miquel pitarch
company.

de pedra m´ha deixat
este sms sense ànima
pa dir-me que la teua
ja està al paradís.
Aquell que ressussita
esta nit
t´ha cridat
al seu costat.
malgrat tot
jo plore
el teu comiat.

EL MEU SOMNI

2010-03-29T09:30:00.000-07:00

EL MEU SOMNI
L'altre dia vaig tindre un somni
un somni molt llarg,
en el meu somni vaig somiar
que tot el món sabia raonar
i que la pau
per les guerres varen canviar.

Que el països pobres
deixaren de patir fam
i amb ajuda i solidaritat
lluitaren per la llibertat.

En aquest somni
el respecte i la igualtat
es feren realitat
i resolguerem tots els conflictes
amb força de voluntat.

La tristesa i els problemes
es varen acabar
per que l'alegria i l'humildat
el món sencer varen conquestar.

La brutícia, la contaminació i
la naturalesa en mal estat
la deixàrem de costat
assumint més responsabilitat
per a obtindre millors resultats.

La màgia ens va envoltar
ajudant-nos a fer el possible
per a el món poder millorar.

La fi del meu somni va arribar
era el millor somni que mai havia somiat
del qual mai voldria despertar.

Però quan vaig obrir els ulls i vaig
veure tota la veritat
vaig comprendre que res havia canviat ,
que sols ho havia somiat,
però em vaig posar a pensar
i de sobte vaig recordar
que amb ajuda i molt d´esforç
el meu somni es pot fer realitat.

NOELIA SANVICTOR SEMPER
1º ESO D

SANG MORISCA

2009-12-14T02:57:00.001-08:00

SANG MORISCA
Tot va començar quan Alba va entrar en una casa en ruïnes que pertanyaa als seus bisiaios. Va estar veient com era i com viviem en altres èpoques. Va vore un forat. Era una doble paret, on dins d’ella va trovar una cullera de madera i un pergamí on es podía llegir aquesta història:
“Van nàixer el mateix dia, en un poble molt petit situat en una Vall molt bonica. Un era de família Morisca i l’altra de Cristiana, els seus noms foren Al.Bel i Sara.
Era l’any 1590 i des d’eixe moment van seguir camins i van compartir moments innoblidables.
Van créixer junts, perquè vivien molt prop un de l’altra, les mares eren com germanes i anaven a tots els llocs amb els bebés.
Van anar fent-se fadrins i seguien sense separar-se. Anaven a un riu amb una aigua clara i fresca (que més tard s’anomenaria Clarià) i passaven moltes hores contemplant els peixos, d’eixa manera o veient els majors treballant les terres per a poder menjar, o disfrutant d’una eixida de sol, o pujant a la part més alta de la muntanya i entrar a la Cova amb nom de Sant i disfrutar d’un paisatge meravellós.
Eixa amistat van anar en augment , mentre en el poble es comentava que els Moriscos i Cristians estaven en Guerra en Andalucia, allí no es notava res. Hi havia més habitants moriscos que cristians, però cada un respectava els costums, religions, cultura dels altres, i ningú buscava males coses entre ells.
Tots treballaven les seues terres per tal de poder menjar i no pasar fam.
Uns anys després eixa amistat es va convertir en amor i passió, i una terrible notícia va invadir eixe poble (a l’any 1609) tan volgut pels seus habitants . Ni més ni menys, el Rei havia redactat una ordre on els Moriscos deurien ser expulsats de la Península i abandonar les seues terres el més aviat possible.
Ni Sara ni Al.bel podien creure-ho, però tan sols els quedaven uns dies per a compartir els últims moments junts de la seua vida. Quan els pares d’Al.bel li van dir que era l´ última nit que els quedava en aquella terra, molts records i moments van aparéixer en les seues ments i aquella nit de Lluna plena en eixos racons que de petits compartiren amb innocència van donar pas a eixa explosió d’amor i felicitat.
A l’endemà, de bon matí , van marxar cap al port de Dènia, i d’allí a un poble molt lluny anomenat Tànger a l’Africa….. I van passar els anys i ell va trobar una dona per a compartir eixos moments que la vida li havia robat de la seua estimada Sara. Esta no va voler cap companyia , tenia prou amb el que li havia deixat ell.
Molts anys després, a punt de morir-se Al.bel, li va contar al seu únic fill, Albelda, la seua passió per eixa cristiana que vivia tan lluny d’aquelles terres, i aquest li va prometre que aniniria a conéixer-la en el seu nom.
Aquest xic era comerciant i navegant, i un dia el destí va voler que arribés al mateix port que son pare uns anys abans va sortir amb tanta pena a l’ànima.
Preguntant va arribar a una Vall molt esplendorosa anomenada d’Albaida, un poble molt menut que per les seues caraterístiques era el que li havia descrit el seu pare L’Alqueria de les Olles. Allí va preguntar a la gent per una dona que li deien Sara i li van donar una direcció que a mesura que s’apropava, l’ emoció i nerviosisme calaven en les seues cames tremoloses.
Va tocar a la porta i una veu d’una dona major va sorgir del fons d’una casa molt especial, la seua cara estava envellida, però al vore el rostre d’aquest jove se li van obrir els ulls del tot, era la mateixa imatge que uns anys abans el seu amor, (Al.bel) , tenia.
Quan li va contar ell d’on venia i de qui era fill, ella va esclatar en plors i li va contar que fruit d’aquella nit de passió i despedida, van engendrar un ser molt bonic que li deien Albina en record del seu pare. Pocs minuts després va aparèixer per la porta, i era una xica molt bella, amb característiques conegudes per Albelda…..amb una cullera de madera entre les mans.
Podien parlar i compartir eixos moments que el temps va trencar uns anys abans, eren germans per part de Pare, i tots dos tenien sang morisca. ….Com qualsevol dels que podeu estar llegint aquest text, que vol recordar aquella part de la història d’aquest poble, que no hem oblidar….. i que és tan real, com aquelles històries que al llarg dels temps els més majors del poble han contat, amb molta saviesa…..”
Després de llegir aquesta història, Alba va arribar a casa i va començar a buscar informació a Internet, sobre els Moriscos, i va entendre millor la història que acabava de llegir…. i va guardar com un tresor, la cullera que havia trovat, que la unia amb el temps dels seus avantpassats.

MIREIA MICO CERDÀ
2N ESO A

LES ESTRELLES

2009-11-28T08:34:00.000-08:00

LES ESTRELLES

Les estrelles

m´agradaría tocar

I fins al cel Blau poder viatjar.

De major astronauta vull ser

Per veure allí quí es.

A Mart extraterrestres trobaré

I aigua portaré

Sino em deshidrataré.

Quantes estrelles veuré?No ho se

Però les contaré!

La més gran guardaré

Per recordar aquella experiència

que mai oblidaré.

M´acompanyes?

Jo et guiaré.

Per a que ho passes

d´allò més be.

maria mompo 2.c

DE MENUDA

2009-10-31T00:49:00.000-07:00

DE MENUDA

De menuda
dentista volia ser
arramcar dents i fer empastes
és el que jo volia fer.

Jo les plantes
volia regar i podar
així que jardinera
volia estudiar.

Model volia ser
per la passarel.la desfilaria
amb el vestit
molt elegant jo aniria.

Però de moment
no se el que vullc ser
i estic segura que ni avuí
ni demà ho sabré.

Silvia Gimenez Olcina 1 ESO A

COMENTARIS A OLIVER TWIST DE CHARLES DICKENS

2009-10-14T10:40:00.000-07:00

Aquí podeu penjar els comentaris del llibre "Oliver Twist" de Charles Dickens.Adaptació de Pau Anton Pascual.Edt. Vicens Vives Cucanya.

L´EMBOLIC PRESENTA "DON JUAN TENORIO"

2009-10-13T06:23:00.000-07:00

EL GRUP DE TEATRE L´EMBOLIC PRESENTA "DON JUAN TENORIO"

El grup de teatre L´Embolic de Benigànim, estrenarà el pròxim 31 d´Octubre de 2009 a les 22:30 h. l´obra de teatre "DON JUAN TENORIO" de Zorrilla.Tenint en compte la trajectòria d´aquest entusiasta grup, recomanem als nostres lectors que no s´ho perdan. per diferents motius: en primer lloc perquè treballen molt bé.En segon terme perquè aquesta és una iniciativa sense ànim de lucre, sana i plena de valors.I perquè tenen objectius solidaris.A més a més, quan alguns costums culturals van perdent-se, és sumament positiu fer-les reviscolar: de tota la vida per aquestes dades és un clàssic representar aquesta obra.La preferim.El "Haloween", a més de no ser d´ací, no li pega ni amb cola.
Desitgem l´èxit que es mereix aquest valent grup de teatre.Avant!

CONCURS D´ENGINY

2009-10-05T07:30:00.000-07:00

Es tracta d´esbrinar la incoherència gramatical que amaga la portada d´aquesta prestigiosa revista.No és un muntatge sinò la portada autèntica de l´esmentada revista corresponnent als mesos de juliol-agost d´aquest any.Si creus saber on està LA GRAN ERRADA i vols guanyar-te un premi, solament hauràs de fer el corresponent comentari aquí mateix.El primer alumne que conteste amb coherència i satisfactoriament serà el guanyador.Ànim i avant!

LA RESPOSTA GUANYADORA ESTARÀ ESCRITA DE COLOR BLAU.NOMÉS POT HAVER-HI UN GUANYADOR !!!

ATENCIÓ, GUANYADOR:

Eric Ubeda Mompo 2ESOC

"la resposta és que donasses no està separat correctament és do-nas-ses."

UN SOMNI...

2009-09-19T23:53:00.000-07:00

....UN SOMNI....

un somni tenia de xicoteta
un somni que no vaig complir
un somni tinc ara
un somni per complir

jo volia poder volar
i el cel blau tocar
jo volia ser una princesa
i corona portar

ahir em vaig decidir
a posar-me a complir
eixos somnis
que segueixen ahí

hui he fet una llista
hi han com uns cent
em sembla que tots no els compliré

demà pel matí
començaré pel primer
tocar les estreles
i no créixer més

demà per la nit
seré la persona més feliç
per haver pogut complir
tots eixos somnis infinits…

MARIA MOMPÓ BORRAS 2.C

COMENTARIS A "L´ESCARABAT D´OR" d´ Edgar Alan Poe (ADAPTACIÓ)

2009-09-17T06:37:00.000-07:00

Aquí podeu anar deixant els COMENTARIS PERSONALS voluntaris de la lectura obligatòria d´aquest clàssic per al primer trimestre.

CURS 2009-10: UN NOU REPTE

2009-09-15T23:22:00.000-07:00

Amb l´inici cada any del curs escolar, comença la "vida": administrativa,política,educativa,sanitaria,laboral...les quals havien quedat en coma durant la xafogor del llarg i sufocant estiu.I sempre em ve al cap el record de la meua escola de fa 40 anys.I el temps, que tot ho deixa al seu lloc, em diu que la meua escola no era tan tenebrosa,tan negra,tan opresora ni tan roïn com ens l´han volgut desdibuixar i que de vegades ho han aconseguit .Jo no guarde cap odi,ni rancúnia ni venjança contra la meua escola pública de la meua infantesa ni contra aquells mestres-herois que m´obriren els ulls al món.La"Enciclopedia Alvarez" em va introduir al món de la poesia, amb vertadera literatura...fragments-això sí-, però LITERATURA.Quan jo era escolar, sabia i ho tenia assumit, que si no em sabia una lliçó, no passava a la següent.Ja més tard, al Batxillerat de sis anys, més dues "reválidas", i un COU.Els alumnes teníem molt clar que si no aprobaven les assignatures no passavem al curs següent; encara que la barba fera acte de presència; cosa que ens semblava lògica i justa.I tot això ens portava a valorar el suprem valor de l´esforç de cada dia i marcava unes pautes diàfanes.Als meus mestres i professors els respectava i valorava: a uns més i a altres menys.I el passar d´un curs inferior a un superior era una victòria,una festa, era EL MILLOR PREMI que em podia oferir a mi mateix i als meus.Els mitjans eren mínims però, els aprofitavem al màxim.La meua escola no era el paradís com que tampoc era l´infern.Com tot en aquesta vida, pertanyia a un món i a unes circumstàncies.
L´escola d´avuí és una altra.Plena a reventar de mitjos de tota classe.Camions i camions de PSEUDOLITERATURA de "chichi-nabo".Uns mestres acosats i infravalorats des dels quatre punts cardinals.Insultats.Agredits.Resignats.Els alumnes passen de curs per edat i no per coneixements: total, només han d´esperar a l´aniversari següent i es "posen" a nivell dels altres.Centenars de mestres i professors "alliberats i lluny de les escoles i instituts" per a (-gran paradoxa!-)resoldre els problemes de l´ educació.Una obsessió malaltissa en obligar a tothom per llei a ser presoner d´un recinte escolar vullga o no.
I tots tenim part de culpa.I dic tots.Jo el primer.Per haver callat quan sentia dir a quatre progres que la disciplina escolar era cosa de "feixistes"i per por a ser catalogat injustament, callava.Per educació, perquè no estava de moda,hem deixat passar tantes i tantes coses irracionals que a hores d´ara és molt difícil retornar a la cordura.I ara...es trenquen les vestimentes...i volen fer-mos "autoritats educatives", i volen penalitzar als alumnes o als "papis" que ens insulten o ens peguen...volen fer tantes coses...que al final no faran res.De moment, els informes europeus quant al "rànking" de la qualitat educativa a España ens deixa en llocs vergonyosos.
De tota manera, una nova i excitant etapa, un nou i encisador projecte s´obri cada vegada amb cada nou començament de curs.Malgrat tot, la meua professió m´agrada i em fascina.Són trenta anys intentant ser útil i aportar, sempre sense protagonisme i des de l´anonimat, el millor de mi.Un repte més comença!
JR
Josep Romero-Nieva

AGENDA

2009-06-21T07:52:00.000-07:00

POESIES 2C CURS 08/09

2009-05-21T02:44:00.001-07:00

POESIES 2B Curs 08/09

2009-05-21T02:43:00.002-07:00

SANDRA LLUCH ROMERO ha dit...

UN SOMNI

Tots sóm conscients del que costa realitzar un somni.
Tots sabem el dur i llarg camí que aquest requereix.
Tots volem aconseguir-ne un d’aquesets,
Però la vida no ens ho dóna tot fet.

Si hi ha algun camí que ens porte a l’èxit
eixe es l’esforç.
Si hi ha algun factor que ens impedisca aconseguir el que volem
eixa és la por.
Si hi ha algun fet del qual aprenem sense voler
eixe es l’error.
Si hi ha alguna porta que ens duga directament al que volem
eixa és la sort.

Tamnateix poguera tocar el cel amb les mans,
seria un somni fet realitat.
Tanmateix hi haguera pau al món,
seria un somni fet realitat.
Tanmateix no haguera de lluitar pel que vull,
seria un somni fet realitat.

+++

TATIANA 2B ha dit...

Recorde...
recorde
quan un dia
que plovia
jo ho volia...
no sabia quan
però jo ho volia
soles era alegria
però`jo ho volia
i es va fer realitat.
El que jo volia!!

POESIES 2A CURS 08/09

2009-05-21T02:43:00.001-07:00

ELS ANIMALS

M´agraden molt els animals
gossos, gats i pardals,
tortugues,peixos,hamsters
i tots els seus familiars.

Cadascú a la seua manera
et fan disfrutar
et donen estima,
i sense demanar.

Quan t´acustumes a un
tens ganes d´ anar a casa per veure´l
i quan estas amb ell
estas tranquila i disfruteu tu i ell.

Quan el perds,
el poses mol trist
perquè pots tindre´n molts més
però cap igual com ell,
ja que cada animal es distint
afable i obedient.

Sheila Duró Basilio curs 2ºA

POESIES 1D Curs 08/09

2009-05-21T02:42:00.002-07:00

ITZIAR ÚBEDA ARNEDO 1D ha dit...

L'AMOR...

L'amor és tot allò que no es pot veure,
però es pot sentir com si fora un sospir.

L'amor va i ve,
com si fora el vent.

L'amoret dóna alegries tots els dies,
però se'n pot anar si et descuides.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++

ROBERTO JUAN GRAU 1r eso D ha dit...

LA MÚSICA..

La música en la vida alegria dóna,
la música en la vida noves sensacions dóna,´
la música és per a mi la música fins la fi.

Viu la música amb passió,
viu la música amb il.lusió,
viu la música sense por,
viu la música amb clamor.

La música és la meua vida,
la música fins la mort,
amb ella sóc feliç,
amb ella visc feliÇ,
amb la música he viscut,
amb la música he crescut,
amb la musica he estimat,
amb la música he acabat.

++++++++++++++++++++++++

ADRIAN SANZ SORIA 1D ha dit...

FER POESIA

Escriure un poema no és divertit
si no li trobes un sentit.
Espill rima amb conill,
però si no ho saps combinar, pot ser un perill.
Podria parlar sobre rius, el mar o el gat
sempre que tinga trellat.
Dir que el gos és colorat,
rima, però no és veritat.
Ell diu que tindre un camió
li fa molta ilusió,
però, a mi em serveix
per a seguir amb aquest guió.
No serà un poema per a pegar bots,
ni serà el millor de tots,
però pot ser que siga
el més fantasiós.
Com ja no se de que parlar i per acabar,
ja me`n vaig a descargar.
I si t'ha agradat aquest poema sense sentit
tan boig està el que l´ha escoltat, com el que l'escrit.

+++

MARIA JOSÉ SANZ ALBIÑANA ha dit...

A mi m'agrada viatjar
a mi m'agrada experimentar
arreu tot el mon provar
les coses bones de viatjar.

Coneixer nova gent
apendre a ser pacient
apendre el seu comportament
i viure el seu ambient.

Des de Florida a Estambul
des de Japó a Kabul
tots els països coneixeré
de totes les cultures apendre.

Viatjar sense parar
viatjar per a maurar
si tu viatges tu seràs
el meu company.
¡Ja ho veuràs!

+++

MARIO SOLER GUERRERO 1erD ha dit...

TOT ELS MALSONS DEL MÓN

Jo sol en un racó,pense,
pense en els malsons que ocorren al món
pense en les guerres,
en totes les persones innocents...
en eixes persones humils
que han deixat la terra que estimen
eixes persones que ens han ajudat
a ser més bones persones
pense en un món on desapareixen les armes,
eixes bèsties que sols causen dolor i temor
deixeu-me somiar en un nou món
aquell on la gent més pobra,no ho fóra,
aquell on les guerres foren històries irreals
sommie que aquest somni és real
encara que sols siga un sommi esperançador
i que prompte,si volem,es faça realitat

1 / juny / 2009 00:47

+++

ÉRIC ÚBEDA MOMPÓ ha dit...

PERDÓ.

Un perdó a temps és la solució
tantes guerres i conflictes
amb un perdó hagueren acabat.

Enemistats i ruptures
es podrien solucionar
amb un "disculpa ´m per favor"
tanmateix un perdó sols és
una paraula per a molta gent
tantes males experiències els diuen
que ni tan sols es un sentiment
perdona´m per favor
paraula que pot solucionar
un perdut amor
disculpa´m amic
bona forma de recuperar una bona amistad
perdó no és una paraula ni una oració
un perdó arregla coses que ni
tan sols arregla una temporada en presó.

+++

BORJA MOMPÓ MOLLÀ 1esoD ha dit...

Hola amic meu,

Troba temps per a ser feliç.
Sobre la terra
tu eres un miracle andant
eres únic i irrepetible
insustituible ¿ho saps?
la feliçitat autèntica va i ve
hi ha tant que rebre
mirant les coses xicotetes
i la gent senzilla i bona.

+++
LEYRE ALBINYANA de 1r D ESO :

A l’IES …

A l’IES el Vermellar
Quasi fa un any vaig arribar
L’escola vaig deixar
I una nova vida va començar
Molts amics alli he trobat
Aixi com bons mestres m’han ensenyat
Sempre he desitjat
Tindré bona amistat
A l’IES el Vermellar
Et recomane anar a estudiar

++

RAQUEL SAMPER ha dit...

Si tu em crides...

Si em crides.. aniré.

Si em dius el teu nom.. et cridaré.

Si em despertes...m'alçaré
de fet,procuraré estar alçada.

Si vens a buscar-me..eixirè al teu veure't.

Si necessites la meua ajuda...ja t'hauré ajudat.

T'esperaré en silenci,indiferent i mut un silencia sepulcral..en soletat.

Caminaré endavant,em perdré i em retrobaré,
moriré lentament,cridaré,ploraré...

Però si tu em crides..aniré.

Aniré on tu vullgues,on tu vullgues anar.

POESIES 1B CURS 08/09

2009-05-21T02:42:00.001-07:00

JORGE GARCIA BOLUDA ha dit...

Tu em preguntes que és poesia
jo no et puc contestar
tu t'enfades
i jo hem pose a plorar
per fí trobe la solució
tu t'entusiasmes
i jo plore d'emoció
et dic que poesia és el teu rostre
tu pegues un bot i toques el sostre
una resposta concreta
per a una xica boniqueta.
ja s´ha fet de nit
me´n vaig a casa que m´espera el llit
BONA NIT!!!

+++

MIRIAM ESTRELA GARCIA 1r B

Una Rata penada creua valència
és el símbol d'un ideal

Nostra sang es valencianista
Nostra lluïta serà immortal

Els aficcionats esclaten al sentir GOOL!
i els jugadors ballen un rock and roll

Jornada rere jornada
empat rere derrota
uefa lliga champions
no sabem si guanyarà.

Amunt valencia
crida l'aficció
un soroll multitudinari
ple de satisfacció.

+++

LARA SANZ SANJUAN ha dit...

Jo crec que com en ma casa en totes les cases passarà en reunir-se les familias en les festes de Nadal
Que no ens falten els pastissos dolços de tota varietat
Vinet de bona bodega i el típic torró de gat .
Celebrem un aconteximent que és digne de mencionar,
És l´ avinguda de Jesús, d´ un xiquet que és celestial,
Ha nascut en un pessebre de Betlem es diu el portal.
A sa mare li dicen Maria i a son pare li dicen Pep ,
És el rei de la pobresa el rei de la humanitat,
El rei de tot l’univers, de tots els reis el rei més gran.
Mireu-li be la careta en ella reflexa la bondat
El somriure en la careta eixe dolçor en el mirar
Eixa barbeta tan ben feta i eixos rinxols tan daurats.
Li cantaran les Nadaletes, els xiquets belemets li fan,
Plens de goig i d’HArmonia el seu naiximent representat .
L’adoren els pastorets li ofereixen els seus ramats,
També es visten tres reis que d’Orient venen carregats,
Melcior li ofereix or un producte dels més cars ,
Incens li ofereix Gaspar per a que estiga perfumat,
Baltasar li ofereix mirra que també será de qualitat.
Que Déu ens done unes bones festes ens colme de felicitat
Ens faça oblidar les renyines i també els nostres pesars…

1 / juny / 2009 09:14

+++

LORENA GARRIDO CALVO ha dit...

Aquest mati m´he alçat
i per la finestra he mirat
el meu somriure ha eixit esclatat.

Una noticia molt bona m'han donat
la meua mare un xiquet al món ha portat
i ja està el seu somni fet realitat.

El somriure que tenia a la boca m´ha fascinat
i jo contenta a casa he tornat
aquest dia a la meua vida gravat s´ha quedat.

+++

RICARDO CHAFER ASES 1-ESO-B ha dit...

Una rosa
en un roser
és una xica guapa
de Montaverner

La bandera
la balla un fester
en la plaça
de Montaverner

Les comparses
desfilen pel carrer
és que són festes
de Montaverner

Les campanes
toquen a un ritme molt lleuger
en les festes
de Montaverner

+++

MIRIAM BORRAS CEBRIAN ha dit...

CARNESTOLTES

S'acosten les disfresses
arriba el "carnaval"
els xiquets i les xiquetes
prompte es disfressaran

El poble eixirá
a vorel's desfilar
i tots molt contents
el dia pasaran.

Disfresses de totes les maneres
xiquets de tots els tamanys
uns ixiran de bruixes
i altres de pardals.

Els xiquets pinten els vestits
les mares el donen el toc final
tots col.laboren
per que aquest dia siga especial.

Al fi de la festa
tots junts aniran
a menjar cassoleta
que el final ja ha arribat

+++

MIREIA MICÓ CERDÀ ha dit...

UN DIA A L'INSTITUT

Jo veig des d'un embut
el que m'agrada l'institut,
alçar-me i vindre pel matí
i tindre alegris dins de mi.

Tots els dies
aprenc algo nou
dels meus mestres
i això em complau.

Jo no pensava que faria tants amics
i que no importa ser pobre o ric,
perque de vegades l'amistat
és un tresor plé de bondat.

Quan arriba la nit
ben cansada que estic,
em pose a llegir al llit
i somnie que he sigut molt feliç.

+++

SARA MICÓ SOLER ha dit...

LES ESTACIONS

En tot l´any ,
hi ha quatre estacions
que ballen un ball
i canten cançons .

En la primavera
ja fa calor ,
necessitarem un ventilador
i també un congelador .

En l´estiu
els ocells diexen el niu ,
van a refrescar-se al riu
i canten amb la perdiu .

En la tardor
tots juguem amb l´ordinador ,
a agafar el mocador
o a pagar una foguereta amb l´extintor .

En l´hivern
un gotet de llet amb mel ,
després a fer el deure al quadern
i a dormir amb una manteta de bon pèl
+++

Manolo Ases Chulia 1rB ha dit...

LES AMIGUES

LES AMIGUES
SÓN UN MÓN APART
QUE POCS SABEN APRECIAR

LES AMIGUES
SÓN OBRES D´ART
SEMPRE DISPOSTES AJUDAR

LES AMIGUES
PERA ALS HOMES
SÓN CONFIDENCIES CELESTIALS

LES AMIGUES
QUE NO TE ASOMBRES
REMEDIS SÓN DE TOT ELS MALS

LES AMIGUES
SÓN UNA ADAGI PER A L ´ÀNIMA
QUE OXIGENA LES GANES DE VIURE

LES AMIGUES
ENS TORNEN LA CALMA
I EMOCIONS PER A COMPARTIR

+++

CARLES CATALAN CALABUIG ha dit...

LA VIDA

Quan tu te´n vas anar
ningú em va poder consolar
algú em va aconsellar
que deixara de pensar
i sense la teua presència
i amb la teua absència
viure la meua existència
encara que m´haguera agradat
compartir la teua amistat
encara que no vaig tindre present
en la meua jove ment
que tot té un final.
Ara tornaré a començar
esperant trobar
de nou la felicitat.

POESIES 1A Curs 08/09

2009-05-21T02:41:00.001-07:00

CARLOS ALBIÑANA GIL 1A ha dit...

Viu el que ha de morir,
mor aquell que va viure,
qui plora és per que vol,
qui no plora, ha de riure.
El que riu és feliç,
és feliç el qui no plora,
el qui plora, el ploraner,
a Déu resa i adora.
La vida és pels que saben riure,
alguns dels qui ploren riuen,
i moren amb mel a sa boca
aquells que moren i riuen.

+++++

JENNIFER CAMARENA SANZ de 1A ha dit:

SER XIQUET

Ser xiquet és el millor
sense cap preocupació.

A l´escola a estudiar
i al carrer a disfrutar.
Amb jocs tan senzills,
com el baló i el parxís.

El xiquet sols vol jugar
però ha d´estudiar.
L´estudi és el primer,
diu sa mare repetidament.

La germana major,
tancada a l´habitació,
no té temps, no pot parar
doncs ha d´estudiar.

El germà la molesta
ella no pot més,
crida a la mare
però ella no fa res.
S´enfada.
No hi ha dret
si ella la molesta
ja no és el mateix.

Ja sabeu
açò és una realitat,
si no,
pregunteu a qui té germà
que us dirà la meua gran veritat.

+++

ANA ALBIÑANA FERRANDIS 1A ha dit...

Quan l'estiu és un record
o un projecte imaginari,
qun ha caducat la tardor
i l'any s'esgota al calendari.

Quan l'agenda està impecable,
se'ns acumulen els apartats
i les nits arriben prompte
a l'hora de berenar.

Quan el fred no és novetat
i les precipitacions constants
emblanquinen els prats
i deixen els cims blancs.

Quan l'hivern ha triomfat,
som pastorets carregats,
som angelets cantat moent les ales
i anunciant les novetats.

Som els Reis fent regals,
som estels als cels personals
som les branques dels arbres,
som els peixos dels llacs.

Som els ases vora el pou,
som...figuretes dins del ball,
figuretes d'un pessebre actual.

+++

ALEIX ALBIÑANA NAVALON 1A ha dit...

La nit i el dia

Un dia per la nit
el cel estrellat estava
però de lluna mancava.

Quan es va fer de dia
el sol ja hi estava
mentre l’arc de San Martí s’acostava.

Comença a ploure
i la tronada arrasava
amb molta potencia.

El cel tot trist se n´anava
i el seu lloc de treball abandonava
tot trist i penedit.

Quan es va fer de nit
la lluna ja estava
simpática i acalorada.

+++

ANA ALBIÑANA FERRANDIS 1rA ha dit...

Quan l'estiu comença,
i acabem l'institut amb desesperació,
anem a banyar-nos amb molta il·lusió.

A la platja anem
amb bona protecció
crema solar i ulleres de sol.

I quan s'acabe l'estiu
ens posem a estudiar
per a quan entrem
al nou curs podré aprovar.

Amb il·lusió entraré
i ganes de treballar tindré.

Per a poder aprovar
totes les assignatures
proposades en el règim escolar.

+++

IRENE DURÀ ALBIÑANA 1rA ha dit...

PER A EIXA MENUDETA

Tots els dies amb un somriure
tots els dies amb ganes de jugar
és com un joguet
molt xicotet.

A l’escola juga i balla
i de vegades sona alguna rialla
aquesta menudeta
és la meua germaneta.

A l´hora de dormir
del llit vol fugir
un conte vol escoltar
abans de somiar.

Encara tinc a la memòria
quan era un bebè dolç i xicotet
d´açò no fa tants anys
perquè tant sols en té tres.

+++

LAURA CHULIÁ MORENO DE 1A ha dit...

EL MÓN

Jo sóc blanca,
tú ets negra
aquell és marró
i tots junts
formem el món.

11 / juny / 2009 12:20

LAURA CHULIÁ MORENO 1A ha dit...

LA FLOR.

La flor és de sis petals,
de sis
un és blanc
altres rojos i altres blaus
i com a tú t´agrada el blau
et regalaré el meu cor
ple d'il·lusió
i d'emoció
espere que me'l cuides bé
perquè t'estimo un montó

+++

AMANDA GARCIA ORTEGA DE 1A ha dit... ha dit...
la clau del cor.

L´amor és la clau que obri el teu cor.
El teu cor obri el meu.
El teu cor obri una porta.
Dins la porta hi ha un paradís.
En el paradís estem nosaltres.
Nosaltres estem en una illa deserta i romàntica.
I així trobem la clau del dos cors en els quals formen un,
que estem tu i jo.

16 / juny / 2009 12:04
AMANDA GARCIA ORTEGA DE 1A ha dit... ha dit...

El paradis.

Al paradis hi ha de tot.
El paisatge te l`imagines tu.
El que mes tagrade ple de flors, una platja, una illa…
Seràs feliç si el paradís te l´imagines feliç
No hi ha violència…
També el paradís és una il•lusió una alegría o una decepció.
Perquè si penses en coses males o desagradables ,
t´eixirà mala la imaginació i no podràs tindre cap paradís.
O siga
tindràs una decepció i no seràas feliç.