Amb l´inici cada any del curs escolar, comença la "vida": administrativa,política,educativa,sanitaria,laboral...les quals havien quedat en coma durant la xafogor del llarg i sufocant estiu.I sempre em ve al cap el record de la meua escola de fa 40 anys.I el temps, que tot ho deixa al seu lloc, em diu que la meua escola no era tan tenebrosa,tan negra,tan opresora ni tan roïn com ens l´han volgut desdibuixar i que de vegades ho han aconseguit .Jo no guarde cap odi,ni rancúnia ni venjança contra la meua escola pública de la meua infantesa ni contra aquells mestres-herois que m´obriren els ulls al món.La"Enciclopedia Alvarez" em va introduir al món de la poesia, amb vertadera literatura...fragments-això
sí-, però LITERATURA.Quan jo era escolar, sabia i ho tenia assumit, que si no em sabia una lliçó, no passava a la següent.Ja més tard, al Batxillerat de sis anys, més dues "reválidas", i un COU.Els alumnes teníem molt clar que si no aprobaven les assignatures no passavem al curs següent; encara que la barba fera acte de presència; cosa que ens semblava lògica i justa.I tot això ens portava a valorar el suprem valor de l´esforç de cada dia i marcava unes pautes diàfanes.Als meus mestres i professors els respectava i valorava: a uns més i a altres menys.I el passar d´un curs inferior a un superior era una victòria,una festa, era EL MILLOR PREMI que em podia oferir a mi mateix i als meus.Els mitjans eren mínims però, els aprofitavem al màxim.La meua escola no era el paradís com que tampoc era l´infern.Com tot en aquesta vida, pertanyia a un món i a unes circumstàncies.L´escola d´avuí és una altra.Plena a reventar de mitjos de tota classe.Camions i camions de PSEUDOLITERATURA de "chichi-nabo".Uns mestres acosats i infravalorats des dels quatre punts cardinals.Insultats.Agredits.Resignats.Els alumnes passen de curs per edat i no per coneixements: total, només han d´esperar a l´aniversari següent i es "posen" a nivell dels altres.Centenars de mestres i professors "alliberats i lluny de les escoles i instituts" per a (-gran paradoxa!-)resoldre els problemes de l´ educació.Una obsessió malaltissa en obligar a tothom per llei a ser presoner d´un recinte escolar vullga o n
o.I tots tenim part de culpa.I dic tots.Jo el primer.Per haver callat quan sentia dir a quatre progres que la disciplina escolar era cosa de "feixistes"i per por a ser catalogat injustament, callava.Per educació, perquè no estava de moda,hem deixat passar tantes i tantes coses irracionals que a hores d´ara és molt difícil retornar a la cordura.I ara...es trenquen les vestimentes...i volen fer-mos "autoritats educatives", i volen penalitzar als alumnes o als "papis" que ens insulten o ens peguen...volen fer tantes coses...que al final no faran res.De moment, els informes europeus quant al "rànking" de la qualitat educativa a España ens deixa en llocs vergonyosos.
De tota manera, una nova i excitant etapa, un nou i encisador projecte s´obri cada vegada amb cada nou començament de curs.Malgrat tot, la meua professió m´agrada i em fascina.Són trenta anys intentant ser útil i aportar, sempre sense protagonisme i des de l´anonimat, el millor de mi.Un repte més comença!
JR
Josep Romero-Nieva
És un text preciós i ple de veritats,si que és cert que abans hi hava que callar moltes coses que ara ningú les callaria.El institut també tel pinten molt negre el primer any,el diuen que és horrible,que els professors son molt roïns però no és cert.Coneixes nova gent i fas nous amics...o també fas amistat en gent que coneixies i pensaves que no tenies res que compartir amb ells i després resulta que sou molt pareguts.
ResponEliminaRespecte al "rànking" si que es cert que estem dels últims però no tots es dediquen a estar en el institut per obligació,ben pocs son els que tenen interes per ser algú el dia de dema...però encara en queden..i mentre siga així els mestres tindreu un motiu per alçar-se cada matí.
Ès un text molt bonic :)
Clara López Pallarés 2n B